Barcelona, 2 de novembre de 2020

El 18 de desembre de 2013, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides va aprovar una resolució relativa a la seguretat dels periodistes i a la qüestió de la impunitat (A/RES/68/163,),  en què condemna tot tipus d’atacs contra les persones que exerceixen el periodisme i proclama el 2 de novembre com a “Dia Internacional per a posar fi a la Impunitat dels Crims contra Periodistes”.

L’ONU assenyala: “La seguretat dels periodistes és vital perquè les societats i les democràcies tinguin accés a una informació diversa i independent. També ho és per a promoure el diàleg intercultural, la pau i el bon govern”. No obstant això, en els últims 14 anys (2006-2019), 1.200 periodistes han estat assassinats a nivell mundial per complir amb la seva tasca d’informar l’opinió pública.

A Mèxic, des de l’any 2000 fins ara, l’organització Artículo 19, ha documentat 135 assassinats de periodistes al país. D’aquests, 54 es van registrar durant el govern de Felipe Calderón (2006-2012), 47 amb Enrique Peña Nieto (2012-2018) i 15 en l’actual d’Andrés Manuel López Obrador.

Tan sols a l’estat de Veracruz, entre 2010 i 2016 van ser assassinades 17 persones periodistes. El cas més recent és el de Julio Valdivia, assassinat el 9 de setembre de 2020 en aquest estat de la República mexicana.

Aquestes xifres no inclouen altres crims contra els periodistes com la tortura, les desaparicions, les detencions arbitràries, la intimidació o l’assetjament. A més, les dones periodistes es troben en un estat de major vulnerabilitat per les pràctiques de pressió com l’assetjament o les agressions sexuals.

És preocupant que menys d’un de cada deu crims comesos contra els treballadors dels mitjans de comunicació hagi culminat en una condemna. Aquesta impunitat tendeix a embravir els autors d’aquests crims i, al mateix temps, tenen un efecte paralitzador en la societat i en els i les periodistes. La impunitat genera més impunitat, donant lloc a un cercle viciós. Els autors de crims contra els periodistes són encoratjats pel fet d’agredir als seus objectius sense haver de donar comptes a la justícia.

Des del Programa Municipal d’Acollida Temporal Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’associació Taula per Mèxic, demanem a l’Estat mexicà que promoguin, amb la diligència deguda, la recerca i l’esclariment dels crims comesos contra periodistes i persones treballadores dels mitjans de comunicació per exercir el seu dret a la llibertat d’informació i expressió.

Demanem al govern de Mèxic que reforci i millori l’activitat dels instruments i mecanismes per a la protecció de persones defensores de drets humans i periodistes, incloent el finançament, l’operativitat i la professionalització d’aquestes institucions.

És summament important per a l’exercici de la democràcia a Mèxic que s’observi la protecció de periodistes i comunicadors, a fi que es protegeixi i defensi la vida, la integritat personal i la llibertat de les i els periodistes. Especialment quan s’acompleixen 14 anys de l’anomenada “guerra contra el narcotràfic” en la qual el periodisme es troba en una situació altament vulnerable i sota amenaça permanent. És important que el discurs presidencial, en la seva relació amb la premsa, tingui en compte aquesta situació.

PROGRAMA MUNICIPAL D’ACOLLIDA TEMPORAL

BARCELONA PROTEGEIX PERIODISTES DE MÈXIC

Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, Ajuntament de Barcelona

Asociación por la paz y los derechos humanos Taula per Mèxic